TERÀPIES DESESPERANTS

      No hay comentarios

desespero

Es increïble veure com, malgrat el cos humà es una màquina quasi perfecte, ens poden afectar un munt de influències externes. Parlo amb coneixement de causa, per totes les visites que tenim a consulta, quan dic que qualsevol malaltia que patim pot ser produïda per un orígen totalment diferent del que en principi crèiem que és el detonant.


No m’agrada gens el mot de “teràpies alternatives” que del nostre ofici ens volen anomenar, es com si fóssim uns terapeutes sense catalogar que escollim aquesta professió que està plena de xarlatans, vividors o que volem estafar a les persones pel fet de voler ajudar amb tots els mitjans i estudis que tenim al nostre abast. Cert és que, com a tot arreu, hi ha persones que es volen aprofitar, però, no és cert que les persones que treballen a hospitals o centres sanitaris ho fan per diners?, o, pel fet de treballar a la seguretat social et cuidaran millor i t’ajudaran a trobar la salut mes eficaçment?

No, ni una cosa ni l’altre. La medecina d’aqui està molt bé i és prou bona com per donar un alleujament a malalties, però sobre tot per alleugerir el dolor de la persona, que en un principi és el que busca, i ho tinc comprovat, i a l’hora ho trobo bé; si tens un mal de cap, pren una “aspirina” o un “gelocatil” i no t’amoïnis més, però si has de anar tirant de fàrmacs durant mesos (sigui el que sigui), potser seria bo que paréssim a reflexionar quina és la causa i mirar de trobar una solució, que moltes vegades, com he dit al principi, la situem en un lloc totalment diferent on ens fa mal.

I aquí es on vull entrar, perquè, generalment, quan una persona ve a veure’ns, desprès de fer l’historial d’entrada, ens adonem que porta molt temps amb aquell mal, i que desprès de fer-se un munt de probes, cues, visites, i prendre fàrmacs, no han trobat millora a la seva malaltia que es va fent cada vegada més gran, perquè es centren en el punt de dolor i realment l’origen es un altre; això costa molt d’entendre i més en una societat acostumada a la solució ràpida i fàcil, -que ens ho donin tot fet-, i això no es així, per tant, potser en lloc de “teràpies alternatives”, s’hauria de dir “teràpies desesperants”.

desespero1
Una forta abraçada.

Deja un comentario